El projecte estarà finançat a través d’aportacions per part de l’escola i del pagament d’una quota per part de les famílies. D’aquesta manera cobrirem el cost dels recursos materials que utilitzem a les colònies, de l’allotjament i alimentació i del transport, així com de les despeses de personal.
El centre aporta un 20% de subvenció i la quota final és de 114,64 €
Per fer el pagament haureu de passar per secretaria i abonar els diners en efectiu donant el nom, cognoms i cursdel vostre fill.
martes, 29 de marzo de 2016
sábado, 26 de marzo de 2016
Per a més informació i possibles dubtes...
Pot posar-se en contacte amb nosaltres per telèfon o mitjançant l'e-mail de l'escola:
Telèfon i FAX: 93 111 22 33
lescoloniesdelpetitprincep@exemple.cat
Horari de secretaria:
Matí: De 09:10 a 13:00
Tarda: De 15:10 a 17:20
Formulari de contacte:
Per a consultes sobre temes administratius, si us plau, aneu directament al centre.
viernes, 25 de marzo de 2016
Entrevista a Carles Capdevila: "Quan els teus fills van de colònies, tornen diferents. És una experiència transformadora.”
Entrevistem al director del diari Ara, Carles Capdevila, amb qui conversem sobre l'educació i el lleure. Sempre exerceix la professió des d’una doble responsabilitat: com a periodista i com a pare. “Els pares ens hem d’implicar en defensar l’educació”, diu.
Parlem amb...Carles Capdevila (Els Hostalets de Balenyà, 1965), director del diari 'Ara' i ferm defensor de l’educació en el lleure. Té quatre fills: tres van a l’esplai i l’altre no hi va perquè té tres anys i encara no el volen. La filla gran ja està a punt de ser intendent i monitora. Capdevila recorda aquella vegada que a l’escola bressol van organitzar unes colònies d’una nit per als de P2 i només hi van anar dos nens: “un era el meu! Els altres pares ens deien: “com us atreviu?”. Per mi, quan abans comencin, millor”. També ha dirigit i presentat els programes 'Eduqueu les criatures' (Catalunya Ràdio, 2006-2010) i 'Qui els va parir!' (TV3, 2008). Sempre ho fa des d’una doble responsabilitat: com a periodista i com a pare. “els pares ens hem d’implicar en defensar l’educació”, diu.
Parlem amb...Carles Capdevila (Els Hostalets de Balenyà, 1965), director del diari 'Ara' i ferm defensor de l’educació en el lleure. Té quatre fills: tres van a l’esplai i l’altre no hi va perquè té tres anys i encara no el volen. La filla gran ja està a punt de ser intendent i monitora. Capdevila recorda aquella vegada que a l’escola bressol van organitzar unes colònies d’una nit per als de P2 i només hi van anar dos nens: “un era el meu! Els altres pares ens deien: “com us atreviu?”. Per mi, quan abans comencin, millor”. També ha dirigit i presentat els programes 'Eduqueu les criatures' (Catalunya Ràdio, 2006-2010) i 'Qui els va parir!' (TV3, 2008). Sempre ho fa des d’una doble responsabilitat: com a periodista i com a pare. “els pares ens hem d’implicar en defensar l’educació”, diu.
El 2007, vostè defensava en un article la tasca dels monitors en les activitats de lleure basades en el voluntariat. Criticava el poc suport que aquests rebien per part de la societat i de l’Administració. Ha canviat la situació d’esplais i agrupaments?
Molts ajuntaments preferien crear les seves estructures, els seus punts d’informació juvenil, en lloc d’ajudar les iniciatives que existien de forma espontània: caus, agrupaments, associacions de joves... L’etapa de nous rics: “En lloc de donar suport a uns joves que organitzen la festa major, prefereixo fer-la jo, pagant més, i així la controlo”. Hi havia un menyspreu pel que per mi és el més important que té Catalunya: la voluntat associativa. La Catalunya amateur funciona millor que la professional. Entenent com a amateur també la gent que s’hi dedica professionalment però que s’estima les coses, les entitats petites, etc. A més, hi havia el papanatisme, pares i mares patidors, sobreprotectors, que preferien un tipus d’activitat més pija, que funcionava menys, i no coses més tradicionals. Això ha canviat una mica. Amb la crisi, que és terrible, la societat torna a les coses que tenen sentit, on sempre hi ha gent que amb entusiasme supleix la manca de recursos. És important que el sector estigui estructurat, que es professionalitzi, però sense perdre l’esperit amateur dels organitzadors, gent que s’estima el que fa, que no és purament una feina. L’Administració ha de donar suport a les coses que existeixen i que tenen sentit en lloc d’intentar substituir-les.
Ja en el marc de l’escola, les colònies han estat des de fa anys un recurs utilitzat pels professionals de l’educació. Són imprescindibles en el projecte educatiu de qualsevol centre?
Per descomptat. L’educació és el més important del món. Amb l’educació ens hi juguem el futur, la integració del país, la cohesió, la prosperitat... I l’educació en el lleure és bàsica per a l’educació. És una educació no reglada, en què canvien els rols, es trenquen dinàmiques, es conviu. Inclou la separació, la desconnexió. És dels pocs col·lectius en què veig certa resistència, i ho celebro, a que hi hagi sempre mòbils. És molt important poder desconnectar. El contacte amb la natura, la convivència. Els seus valors són de calaix, i estan molt ben treballats. Quan els teus fills van de colònies, tornen diferents. És una experiència transformadora. Els monitors són una figura intermèdia: els pares, els mestres, els avis estan molt bé, però el monitor és com un germà gran. És el jove de referència. I transmeten valors essencials: l’entusiasme, voler transformar el món... I també que es diverteixin! M’agrada molt de l’educació en el lleure que és gent que es diverteix. L’educació l’hem convertit en un drama, i en parlem molt seriosament.
Pel que fa a les colònies escolars, es troba a faltar un reconeixement de pares, mestres i, fins i tot, del departament d’Ensenyament?
Els pares no ajudem gens. Tendeixen a ser sobreprotectors, a patir, a no assumir que els nois, quan fan coses, corren riscos. A tot arreu. Educar inclou deixar créixer els nens, i perquè els nens creixin els han de passar coses. I pot passar que un dia un nen es trenqui un braç. Forma part del creixement. S’ha d’intentar evitar, però pot passar. D’altra banda, els mestres estan descontents per les retallades, perquè consideren que no se’ls respecta prou, perquè els pares són perepunyetes i els pressionem molt. I a la mínima que hi ha un problema de negociació apareix això de “doncs no farem colònies”. I és terrible. Puc ser empàtic amb ells, entenc que els pares i l’Administració no ajuden, però no entendre la importància de l’educació en el lleure és no entendre el procés global de l’educació. Per als mestres que volen conèixer a fons els alumnes, avançar amb ells, són molt importants aquests dies. En segons quines famílies, és una oportunitat d’igualar-se amb els altres. Als mestres se’ls ha de demanar aquest esforç d’entendre el valor que té això. I que si un monitor dels meus fills, de 22 anys, voluntari, s’emporta nens a cases de colònies perquè creu que és important i no cobra un duro, els professionals de l’educació també han d’entendre que forma part d’això. Se’ls ha de donar el màxim de suport moral i legal, el màxim de facilitats, i els hem d’explicar que això forma part de la feina, del procés educatiu. La professió de mestre requereix il·lusió, vocació, passió i una visió global, no una visió parcial. A més a més, no hem d’inventar res. Ja ho tenim. Tenim totes aquestes cases de colònies, la tradició, la història.
Molts ajuntaments preferien crear les seves estructures, els seus punts d’informació juvenil, en lloc d’ajudar les iniciatives que existien de forma espontània: caus, agrupaments, associacions de joves... L’etapa de nous rics: “En lloc de donar suport a uns joves que organitzen la festa major, prefereixo fer-la jo, pagant més, i així la controlo”. Hi havia un menyspreu pel que per mi és el més important que té Catalunya: la voluntat associativa. La Catalunya amateur funciona millor que la professional. Entenent com a amateur també la gent que s’hi dedica professionalment però que s’estima les coses, les entitats petites, etc. A més, hi havia el papanatisme, pares i mares patidors, sobreprotectors, que preferien un tipus d’activitat més pija, que funcionava menys, i no coses més tradicionals. Això ha canviat una mica. Amb la crisi, que és terrible, la societat torna a les coses que tenen sentit, on sempre hi ha gent que amb entusiasme supleix la manca de recursos. És important que el sector estigui estructurat, que es professionalitzi, però sense perdre l’esperit amateur dels organitzadors, gent que s’estima el que fa, que no és purament una feina. L’Administració ha de donar suport a les coses que existeixen i que tenen sentit en lloc d’intentar substituir-les.
Ja en el marc de l’escola, les colònies han estat des de fa anys un recurs utilitzat pels professionals de l’educació. Són imprescindibles en el projecte educatiu de qualsevol centre?
Per descomptat. L’educació és el més important del món. Amb l’educació ens hi juguem el futur, la integració del país, la cohesió, la prosperitat... I l’educació en el lleure és bàsica per a l’educació. És una educació no reglada, en què canvien els rols, es trenquen dinàmiques, es conviu. Inclou la separació, la desconnexió. És dels pocs col·lectius en què veig certa resistència, i ho celebro, a que hi hagi sempre mòbils. És molt important poder desconnectar. El contacte amb la natura, la convivència. Els seus valors són de calaix, i estan molt ben treballats. Quan els teus fills van de colònies, tornen diferents. És una experiència transformadora. Els monitors són una figura intermèdia: els pares, els mestres, els avis estan molt bé, però el monitor és com un germà gran. És el jove de referència. I transmeten valors essencials: l’entusiasme, voler transformar el món... I també que es diverteixin! M’agrada molt de l’educació en el lleure que és gent que es diverteix. L’educació l’hem convertit en un drama, i en parlem molt seriosament.
Pel que fa a les colònies escolars, es troba a faltar un reconeixement de pares, mestres i, fins i tot, del departament d’Ensenyament?
Els pares no ajudem gens. Tendeixen a ser sobreprotectors, a patir, a no assumir que els nois, quan fan coses, corren riscos. A tot arreu. Educar inclou deixar créixer els nens, i perquè els nens creixin els han de passar coses. I pot passar que un dia un nen es trenqui un braç. Forma part del creixement. S’ha d’intentar evitar, però pot passar. D’altra banda, els mestres estan descontents per les retallades, perquè consideren que no se’ls respecta prou, perquè els pares són perepunyetes i els pressionem molt. I a la mínima que hi ha un problema de negociació apareix això de “doncs no farem colònies”. I és terrible. Puc ser empàtic amb ells, entenc que els pares i l’Administració no ajuden, però no entendre la importància de l’educació en el lleure és no entendre el procés global de l’educació. Per als mestres que volen conèixer a fons els alumnes, avançar amb ells, són molt importants aquests dies. En segons quines famílies, és una oportunitat d’igualar-se amb els altres. Als mestres se’ls ha de demanar aquest esforç d’entendre el valor que té això. I que si un monitor dels meus fills, de 22 anys, voluntari, s’emporta nens a cases de colònies perquè creu que és important i no cobra un duro, els professionals de l’educació també han d’entendre que forma part d’això. Se’ls ha de donar el màxim de suport moral i legal, el màxim de facilitats, i els hem d’explicar que això forma part de la feina, del procés educatiu. La professió de mestre requereix il·lusió, vocació, passió i una visió global, no una visió parcial. A més a més, no hem d’inventar res. Ja ho tenim. Tenim totes aquestes cases de colònies, la tradició, la història.
"No entendre la importància de l'educació en el lleure és no entendre el procés global de l'educació"
S’ha vist que les colònies escolars i les activitats fora de l’aula són vulnerables davant un possible descontent del professorat.
Hi ha un tema de base, que és que el ser mestre no està prou prestigiat. Sovint els conflictes són laborals, però el factor emocional i el moral són importants. Hi ha un conflicte latent: la falta de diàleg entre pares i mestres. En els últims anys hi ha hagut certa desconfiança mútua. Molt pares són molt exigents i poc col·laboradors amb l’escola. A mi m’ho diu un mestre: “jo me n’he d’anar amb un nen que el pare...?”. Doncs si aquest nen té la mala sort que el seu pare és un ximple, un motiu més perquè te l’emportis de colònies, perquè convisqui amb tu. Si no, acabes castigant a un tipus d’alumnat que no en té cap culpa. Cal que posem els nens al centre. El centre són ells. L’educació en el lleure no pot ser un arma negociadora o una cosa de més a més. I molt pares ho veuen així. “Aquesta setmana no fan res”, quan van de colònies. Això és no entendre el procés educatiu.
Com a pare de família, valori’ns la importància del fet d’anar de colònies.
Jo positivo coses que molts pares veuen com un problema. Per exemple, que els nens s’enyorin. S’han d’enyorar, almenys la primera vegada. Si no, voldria dir que no ens estimen. És bo que s’enyorin i és bo que aprenguin a no enyorar-se. També és important l’activitat no regulada amb els companys. A l’escola està tot molt organitzat i de colònies tenen més oportunitats d’estar junts i veure que passen coses entre ells. Cada vegada que els meus fills han marxat, he notat que tornen diferents i que els han passat coses. I insisteixo que no sempre són positives: han vist que els ha costat integrar-se al grup, que volien dormir a dalt de la llitera i els ha tocat a baix, que han fet un joc de nit i han passat por, que han perdut una cosa... Estem oblidant que per educar t’han de passar coses. Que fins que no has perdut quatre vegades una cosa no entens que has de vigilar més. I tenim una educació preventiva, massa regulada. I, per últim, les colònies permeten el contacte amb la natura, que és una cosa bàsica. La llista és immensa.
Com creu que està afectant la crisi econòmica les activitats d’educació en el lleure? S’està donant certa segregació a l’hora d’accedir a les colònies o a les sortides?
La crisi és terrible. No la podem positivar. Però posa a lloc les coses que tenen més sentit, les més autèntiques. Costarà mantenir tot el sector. La gent que s’ho estima més, la que ho fa més bé, la que té més contactes i prestigi, aguantarà. Però el que em preocupa és que una cosa que consideres central es converteixi en una opció, en una activitat extra per als que poden, com passa amb l’anglès: quins nens saben més anglès? Els que van a escoles concertades, privades o acadèmies. No sé si en aquests moments existeix un perill de segregació, però a mi em preocupa. Perquè la missió principal de l’educació és preservar la meritocràcia, que tothom tingui dret a les mateixes oportunitats. Esplais i agrupaments fan feina d’integració d’immigrants. Qui més necessita l’educació en el lleure són les escoles amb dificultats per integrar nanos. I això s’ha de garantir. Ha d’estar més integrat en el projecte pedagògic. Que no passi a ser una opció o un luxe del que s’ho pot permetre o del que s’ho vol permetre perquè s’ho creu molt, dels convençuts, que fins i tot sense això se’n sortirien. I en canvi els altres no.
"Em preocupa que les colònies es converteixin en una opció, en una activitat extra per als que poden"
L’Ara dóna importància a col·lectius dels quals no s’havia parlat gaire en els mitjans generalistes, com les criatures o els mestres.
L’Ara vol ser un diari positiu, optimista, tot i que el moment és difícil, i que s’estimi la gent que fa coses: famílies, mestres, educadors en el lleure, emprenedors... Apostem per la gent que vol transformar la societat. I això, a més, ha funcionat: Criatures, el suplement on parlem de pares, mestres, educació..., és el preferit dels lectors. Els mitjans, que ens dediquem a donar males noticies, també hem de subratllar les coses que van bé. Les corals infantils, per exemple, fan una feina increïble. Probablement han fet més per l’educació musical del país que moltes acadèmies de música. Però, com que funcionen bé, no se’n parla. Jo tinc l’obsessió de mantenir les coses que fem bé.
L’Ara segueix els seus lectors per “Twitter, mar i aire”. Què han de fer els educadors quan els joves s’inicien en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació?
Hi ha dos tipus de pares: el “papa-nates”, que creu que té controlat el seu fill perquè el té tot el dia a Internet i que no entén que hi ha perills; i el “pare-noic”, que creu que a internet tot són pederastes. I ni una cosa ni l’altra. Els pares tenim dret a controlar l’accés dels fills a les noves tecnologies. Jo en sóc addicte i intento deixar de ser-ho. Ho controlo i procuro que els meus fills ho controlin. A casa, el mòbil el tenen només quan el necessiten. Mentre no van sols pel carrer, no en necessiten. Dels 12 als 18 anys, cal posar uns horaris, unes normes. És terrible que als 12 anys facin el que vulguin! Aquests sis anys hem d’estar al seu costat, controlant-los, amb alegria però amb seguretat.
S’ha vist que les colònies escolars i les activitats fora de l’aula són vulnerables davant un possible descontent del professorat.
Hi ha un tema de base, que és que el ser mestre no està prou prestigiat. Sovint els conflictes són laborals, però el factor emocional i el moral són importants. Hi ha un conflicte latent: la falta de diàleg entre pares i mestres. En els últims anys hi ha hagut certa desconfiança mútua. Molt pares són molt exigents i poc col·laboradors amb l’escola. A mi m’ho diu un mestre: “jo me n’he d’anar amb un nen que el pare...?”. Doncs si aquest nen té la mala sort que el seu pare és un ximple, un motiu més perquè te l’emportis de colònies, perquè convisqui amb tu. Si no, acabes castigant a un tipus d’alumnat que no en té cap culpa. Cal que posem els nens al centre. El centre són ells. L’educació en el lleure no pot ser un arma negociadora o una cosa de més a més. I molt pares ho veuen així. “Aquesta setmana no fan res”, quan van de colònies. Això és no entendre el procés educatiu.
Com a pare de família, valori’ns la importància del fet d’anar de colònies.
Jo positivo coses que molts pares veuen com un problema. Per exemple, que els nens s’enyorin. S’han d’enyorar, almenys la primera vegada. Si no, voldria dir que no ens estimen. És bo que s’enyorin i és bo que aprenguin a no enyorar-se. També és important l’activitat no regulada amb els companys. A l’escola està tot molt organitzat i de colònies tenen més oportunitats d’estar junts i veure que passen coses entre ells. Cada vegada que els meus fills han marxat, he notat que tornen diferents i que els han passat coses. I insisteixo que no sempre són positives: han vist que els ha costat integrar-se al grup, que volien dormir a dalt de la llitera i els ha tocat a baix, que han fet un joc de nit i han passat por, que han perdut una cosa... Estem oblidant que per educar t’han de passar coses. Que fins que no has perdut quatre vegades una cosa no entens que has de vigilar més. I tenim una educació preventiva, massa regulada. I, per últim, les colònies permeten el contacte amb la natura, que és una cosa bàsica. La llista és immensa.
Com creu que està afectant la crisi econòmica les activitats d’educació en el lleure? S’està donant certa segregació a l’hora d’accedir a les colònies o a les sortides?
La crisi és terrible. No la podem positivar. Però posa a lloc les coses que tenen més sentit, les més autèntiques. Costarà mantenir tot el sector. La gent que s’ho estima més, la que ho fa més bé, la que té més contactes i prestigi, aguantarà. Però el que em preocupa és que una cosa que consideres central es converteixi en una opció, en una activitat extra per als que poden, com passa amb l’anglès: quins nens saben més anglès? Els que van a escoles concertades, privades o acadèmies. No sé si en aquests moments existeix un perill de segregació, però a mi em preocupa. Perquè la missió principal de l’educació és preservar la meritocràcia, que tothom tingui dret a les mateixes oportunitats. Esplais i agrupaments fan feina d’integració d’immigrants. Qui més necessita l’educació en el lleure són les escoles amb dificultats per integrar nanos. I això s’ha de garantir. Ha d’estar més integrat en el projecte pedagògic. Que no passi a ser una opció o un luxe del que s’ho pot permetre o del que s’ho vol permetre perquè s’ho creu molt, dels convençuts, que fins i tot sense això se’n sortirien. I en canvi els altres no.
"Em preocupa que les colònies es converteixin en una opció, en una activitat extra per als que poden"
L’Ara dóna importància a col·lectius dels quals no s’havia parlat gaire en els mitjans generalistes, com les criatures o els mestres.
L’Ara vol ser un diari positiu, optimista, tot i que el moment és difícil, i que s’estimi la gent que fa coses: famílies, mestres, educadors en el lleure, emprenedors... Apostem per la gent que vol transformar la societat. I això, a més, ha funcionat: Criatures, el suplement on parlem de pares, mestres, educació..., és el preferit dels lectors. Els mitjans, que ens dediquem a donar males noticies, també hem de subratllar les coses que van bé. Les corals infantils, per exemple, fan una feina increïble. Probablement han fet més per l’educació musical del país que moltes acadèmies de música. Però, com que funcionen bé, no se’n parla. Jo tinc l’obsessió de mantenir les coses que fem bé.
L’Ara segueix els seus lectors per “Twitter, mar i aire”. Què han de fer els educadors quan els joves s’inicien en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació?
Hi ha dos tipus de pares: el “papa-nates”, que creu que té controlat el seu fill perquè el té tot el dia a Internet i que no entén que hi ha perills; i el “pare-noic”, que creu que a internet tot són pederastes. I ni una cosa ni l’altra. Els pares tenim dret a controlar l’accés dels fills a les noves tecnologies. Jo en sóc addicte i intento deixar de ser-ho. Ho controlo i procuro que els meus fills ho controlin. A casa, el mòbil el tenen només quan el necessiten. Mentre no van sols pel carrer, no en necessiten. Dels 12 als 18 anys, cal posar uns horaris, unes normes. És terrible que als 12 anys facin el que vulguin! Aquests sis anys hem d’estar al seu costat, controlant-los, amb alegria però amb seguretat.
Font: E-colonies.cat
Què menjaran els infants a les colònies?
Dimecres:
•Esmorzar:
Cada nen portarà el seu propi esmorzar de casa.
•Dinar:
1r plat: macarrons amb tomàquet.
2n plat: carn arrebossada i amanida.
Postres: fruita (plàtan, poma, pera).
•Berenar:
Galetes amb xocolata.
•Sopar:
1r plat: sopa de pollastre.
2n plat: peix al forn amb patates.
Postres: iogurt.
•Esmorzar:
Llet (normal i sense lactosa) amb cacau, sucs (pinya-raïm, préssec-raïm, taronja, multifruites), cereals, galetes.
•Dinar:
1r plat: llenties.
2n plat: truita de patates.
Postres: flam.
•Berenar:
Entrepans salats (xoriço, pernil dolç/salat, formatge, fuet) i suc.
•Sopar:
1r plat: puré de verdures.
2n plat: peix en salsa.
Postres: fruita (plàtan, poma, pera).
Divendres:
•Esmorzar:
Xocolata desfeta amb melindros
•Dinar:
1r plat: arròs bullit amb tomàquet.
2n plat: pollastre al forn amb patates.
Postres: natilles de vainilla o xocolata.
*Els menús que s'ofereixen a la casa de colònies s’adapten a les necessitats alimentàries que tingui cadascun dels nens i nenes. És el cas d'alumnes amb alèrgies o intoleràncies alimentàries o que hagin de seguir un tipus de dieta específic. Malgrat això, la informació sobre la dieta haurà de ser especificada amb antelació als tutors, emplenant degudament la fitxa individual de l'alumne que vau rebre a la reunió.
•Esmorzar:
Cada nen portarà el seu propi esmorzar de casa.
•Dinar:
1r plat: macarrons amb tomàquet.
2n plat: carn arrebossada i amanida.
Postres: fruita (plàtan, poma, pera).
•Berenar:
Galetes amb xocolata.
•Sopar:
1r plat: sopa de pollastre.
2n plat: peix al forn amb patates.
Postres: iogurt.
Dijous:
•Esmorzar:
Llet (normal i sense lactosa) amb cacau, sucs (pinya-raïm, préssec-raïm, taronja, multifruites), cereals, galetes.
•Dinar:
1r plat: llenties.
2n plat: truita de patates.
Postres: flam.
•Berenar:
Entrepans salats (xoriço, pernil dolç/salat, formatge, fuet) i suc.
•Sopar:
1r plat: puré de verdures.
2n plat: peix en salsa.
Postres: fruita (plàtan, poma, pera).
Divendres:
•Esmorzar:
Xocolata desfeta amb melindros
•Dinar:
1r plat: arròs bullit amb tomàquet.
2n plat: pollastre al forn amb patates.
Postres: natilles de vainilla o xocolata.
*Els menús que s'ofereixen a la casa de colònies s’adapten a les necessitats alimentàries que tingui cadascun dels nens i nenes. És el cas d'alumnes amb alèrgies o intoleràncies alimentàries o que hagin de seguir un tipus de dieta específic. Malgrat això, la informació sobre la dieta haurà de ser especificada amb antelació als tutors, emplenant degudament la fitxa individual de l'alumne que vau rebre a la reunió.
jueves, 24 de marzo de 2016
Quines activitats faran els infants?
1. Presentació de les colònies: El Petit Príncep.
L’Activitat es relitzará a la sala gran, on ens asseurem tots al terra per fer una rotllana gran. A la primera part de l’activitat, les monitores expondrán en que consistirán les colònies, les activitats que es realitzarán, les hores de dinar i d’anar a dormir… amb l’ajuda d’un cronograma. A la segona part de l’activitat, les moinitores exlicarán un conte. El conte que s’explicará será una adaptació del Petit Príncep. Els nens escoltarán el conte i, en acabar, les monitores realitzarán preguntes obertes per a comprovar que els infants l'han comprès.
L’activitat es desenvolupara per a tota la casa de colònies i el seu entorn. Primer, com ja estarém a la casa, explicarem que es tracta de l’asteroide B612, el planeta del Petit Príncep. Seguidament, anirem al “planeta dels animals”, la granja de la casa de colònies, i el "planeta de les verdures", l'hort. Després al "planeta de la natura”, el bosc que hi ha prop de la casa. I per últim anirem a veure “el planeta del desert”, l’esplanada que hi ha també prop de la casa. En arribar a cada zona, recordarem la part del conte en la que estem, mirarem el que hi ha a cada zona i explicarem com arribar i tornar a la casa des d'allà.
3. Visita al planeta dels animals i al de les verdures.
L’activitat es desenvolupará a la granja i a l’hort de la casa de colònies. Primer, anirem a la granja on veurem els animals, els tocarem i aprendrem els seus noms, els seus sons, el que menjen…Seguidament anirem a l’hort, on observarem les diferents verdures i fruites que hi hagi, aprendrem els seus noms i, per últim, tastarem algun dels aliments.
4. Mural del planeta dels animals.
L’activitat es durà a terme al “planeta desert", s’estiraran al terra dos papers d'embalar d’1 x 3 metres. Es dividiran als nens en dos grups i podran anar pintant allò que més els hi ha agradat del planeta dels animals amb l’ajut d’elements naturals i pintures.
Per arribar fins al tresor, els nens i nenes han de seguir una sèrie de pistes. Els infants es dividiran en tres grups i en cada grup els hi acompanyarà una monitora. Cada grup tindrà un color estipulat per poder buscar les seves proves, i també comptarà amb una petita bossa on podrà anar guardant els personatges del Petit Príncep un cop superada la prova. Una vegada complertes totes les proves i hagin trobat el tresor, l’hauran d’obrir i fer el trencaclosques que n’hi haurà a dintre.
6. Jocs esportius del Petit Príncep.
Aquesta activitat compta de diverses proves, ja que es tracta d'una carrera de relleus, on haurà activitats que les hagin de fer tot l'equip a la vegada, o un rere l'altre per arribar al final de l'activitat: un cartell on hauran de dibuixar un elefant dins la panxa d'una serp. Les proves seran les següents:
L’activitat es desenvoluparà a la sala gran, on muntarem dues taules llargues per conformar dos grups que treballaran alhora. A la primera part de l’activitat ensenyarem què són les estrelles i les principals constel·lacions, la osa major, la osa menor, etc. amb dibuixos, realitzats a partir de les estrelles al mural que hauran fet prèviament les educadores i ho relacionarem amb el conte del Petit Príncep, que al final torna a la seva estrella. A la segona part de l’activitat els nens i nenes pintaran una cartolina amb ceres de colors, realitzant diferents combinacions al llarg del full i a continuació, pintaran de negre per sobre, per finalitzar amb un punxó dibuixaran els estels i constel·lacions que més els hi agradi i les retallaran per penjar-los amb una corda a l’habitació. Al finalitzar l’activitat recollirem el material i netejarem les taules.
8. Modelem les figures del Petit Príncep amb pa.
Els monitors hauran fet de forma prèvia, 5 mostres de 3 formes de panets diferents perquè els nens i nenes puguin veure-les i si ho desitgen fer les mateixes o les que els infants vulguin.
Organitzarem els infants en diferents taules en 5 grups; cada grup rebrà l’ajut d’una educadora per fer els panets. En primer lloc se’ls hi explicarà que farem pa, que li podran portar als pares i que el farem amb el blat que fan a la pròpia masia. Com és un aliment, se’ls hi ensenyarà que han de portar les mans ben netes, així que tots es netejaran bé les mans abans de començar. Quan tots s’hagin rentat les mans, hauran de seure cadascú a la seva taula. Cada educadora, farà una massa per als nens de la taula amb el seu ajut; amb les següents quantitats:
Ajudarem als nens a abrigar-se bé i sortirem a l’explanada que hi ha just davant de la masia. Estendrem unes estiralles amb l’ajut dels infants i ens asseurem a sobre en rotllana. Mirarem al cel i ajudarem als infants a veure figures als estels, els incentivarem a que imaginin formes. A continuació llegirem un petit fragment del petit príncep amb la serp, on finalitza la història i acabarem la història, preguntant al nens què els hi ha semblat l’activitat i desitjant bona nit als estels i al Petit Princep que tornà al seu estel.
Les educadores reuniran als infants a la sala gran en rotllana al terra i explicaran que les colònies s’acaben i que ara parlaran de tot el que han fet. Preguntaran als infants quins animals i fruites i verdures han conegut, quines activitats els hi ha agradat més o menys, com s’han sentit al dormir fora de casa, si han tingut por o han estat còmodes o què és el que més els hi ha agradat de tota l’experiència.
L’Activitat es relitzará a la sala gran, on ens asseurem tots al terra per fer una rotllana gran. A la primera part de l’activitat, les monitores expondrán en que consistirán les colònies, les activitats que es realitzarán, les hores de dinar i d’anar a dormir… amb l’ajuda d’un cronograma. A la segona part de l’activitat, les moinitores exlicarán un conte. El conte que s’explicará será una adaptació del Petit Príncep. Els nens escoltarán el conte i, en acabar, les monitores realitzarán preguntes obertes per a comprovar que els infants l'han comprès.
2. Descoberta de l'entorn: Els diferents planetes.
3. Visita al planeta dels animals i al de les verdures.
4. Mural del planeta dels animals.
L’activitat es durà a terme al “planeta desert", s’estiraran al terra dos papers d'embalar d’1 x 3 metres. Es dividiran als nens en dos grups i podran anar pintant allò que més els hi ha agradat del planeta dels animals amb l’ajut d’elements naturals i pintures.
5. La recerca dels tresors al planeta de la natura.
Per arribar fins al tresor, els nens i nenes han de seguir una sèrie de pistes. Els infants es dividiran en tres grups i en cada grup els hi acompanyarà una monitora. Cada grup tindrà un color estipulat per poder buscar les seves proves, i també comptarà amb una petita bossa on podrà anar guardant els personatges del Petit Príncep un cop superada la prova. Una vegada complertes totes les proves i hagin trobat el tresor, l’hauran d’obrir i fer el trencaclosques que n’hi haurà a dintre.
6. Jocs esportius del Petit Príncep.
Aquesta activitat compta de diverses proves, ja que es tracta d'una carrera de relleus, on haurà activitats que les hagin de fer tot l'equip a la vegada, o un rere l'altre per arribar al final de l'activitat: un cartell on hauran de dibuixar un elefant dins la panxa d'una serp. Les proves seran les següents:
- Els personatges del conte: Els infants hauran de representar personatges com la serp, la guineu, l'aviador,el rei, el vanidós, l'home de negocis, el faroler, el geògraf...
- Regar a la rosa: Els nens han d’anar a la font i agafar aigua, mantenir-la a la boca fins arribar a la rosa i escopir-la per poder regar-la.
- Volcà: El volcà estarà a sobre del banc. Cada nen del grup haurà d’agafar una moneda amb la boca, per fer-ho, tindran que posar les mans a l’esquena i inclinar-se una mica al plat per poder agafar-les.
- Asteroide B612: és fa un cercle al mig, dins d’aquest cercle hi hauran petits trossos de pals que representaran els baobabs, pedres que representaran males herbes, fulles que representaran bones herbes i una flor que representarà la rosa. Els nens han de treure del planeta tot allò que creuen que no hi ha d’haver-hi. I després se’ls preguntarà perquè han tret els diferents objectes.
- L’elefant i la boa: L’educadora penjarà en una paret el tros de paper a la altura dels infants. Els nens i nenes amb l’ajuda de l’educadora, hauran de posar-se crema al nas i després posar-se una mica de pintura a la punta del nas. Entre tots hauran de dibuixar la silueta de l’elefant dins de la boa.
7. Coneixem els estels.
8. Modelem les figures del Petit Príncep amb pa.
Els monitors hauran fet de forma prèvia, 5 mostres de 3 formes de panets diferents perquè els nens i nenes puguin veure-les i si ho desitgen fer les mateixes o les que els infants vulguin.
Organitzarem els infants en diferents taules en 5 grups; cada grup rebrà l’ajut d’una educadora per fer els panets. En primer lloc se’ls hi explicarà que farem pa, que li podran portar als pares i que el farem amb el blat que fan a la pròpia masia. Com és un aliment, se’ls hi ensenyarà que han de portar les mans ben netes, així que tots es netejaran bé les mans abans de començar. Quan tots s’hagin rentat les mans, hauran de seure cadascú a la seva taula. Cada educadora, farà una massa per als nens de la taula amb el seu ajut; amb les següents quantitats:
- 500 gr. de farina.
- 250 gr. d’aigua.
- 10 gr. de sal.
- 3 o 4 cullerades de llevat.
9. Què macos són els estels!
Ajudarem als nens a abrigar-se bé i sortirem a l’explanada que hi ha just davant de la masia. Estendrem unes estiralles amb l’ajut dels infants i ens asseurem a sobre en rotllana. Mirarem al cel i ajudarem als infants a veure figures als estels, els incentivarem a que imaginin formes. A continuació llegirem un petit fragment del petit príncep amb la serp, on finalitza la història i acabarem la història, preguntant al nens què els hi ha semblat l’activitat i desitjant bona nit als estels i al Petit Princep que tornà al seu estel.
10. Cantem cançons del Petit Príncep.
L’activitat es durà a terme a l’esplanada de davant de la casa de colònies, “el planeta del desert”. Escoltarem tres cançons diferents del Petit Príncep: La canço del xai, La cançó dels estels i La cançó de la rosa, les cantarem i ens inventarem una coreografia per a una d’elles, la que més agradi als infants.Els nens i nenes decidiran quina volen ballar votant quina cançó els hi agrada més i amb l’ajut de les educadores, s’inventaran moviments per fer la coreografia.
L’activitat es durà a terme a l’esplanada de davant de la casa de colònies, “el planeta del desert”. Escoltarem tres cançons diferents del Petit Príncep: La canço del xai, La cançó dels estels i La cançó de la rosa, les cantarem i ens inventarem una coreografia per a una d’elles, la que més agradi als infants.Els nens i nenes decidiran quina volen ballar votant quina cançó els hi agrada més i amb l’ajut de les educadores, s’inventaran moviments per fer la coreografia.
11. Assemblea.
Per tal de que els nens avaluïn les activitats, les educadores penjaran una fitxa que farà 1x2 metres on constaran les caselles amb el nom de les activitats amb una casella buida al costat on els nens i nenes podran posar un gomet vermell si no els hi ha agradat, un verd si els hi ha agradat i una estrella daurada a la que més. Després d’omplir les caselles amb els gomets, s’aniran fent preguntes en referència al color del gomet predominant da cada casella.
Per finalitzar l’assemblea, es repartiran els panets i s’ajudarà als infants a guardar-los a les motxilles.
Per finalitzar l’assemblea, es repartiran els panets i s’ajudarà als infants a guardar-los a les motxilles.
Quina documentació haig de donar al tutor?
La documentació necessària que cal presentar per a que el nen o nena pugui anar de colònies és la següent:
- Autorització per a l'assistència signada.
- Fitxa individual degudament complimentada i signada. (Transtorns del son, medicació, al·lèrgies, etc.)
- Autorització de drets d'imatge signada.
- Targeta de la Seguretat Social.
- Fotocòpia del carnet de vacunacions.
Què haig de ficar a la motxilla?
Els nens i nenes que assisteixin a les colònies hauran de portar una bossa, maleta o motxilla amb el nom i cognoms escrits a un lloc ben visible amb, com a mínim, el següent contingut:
Llista de material:
- 4 mudes completes (samarreta, pantalons, roba interior y mitjons), a més de la que ja portaran posada.
- 1 jaqueta o jersei de xandall.
- 1 muda extra d’abric (xandall llarg o pantalons llargs).
- 2 pijames.
- 1 par de sabatilles esportives.
- 1 par de sabates o sabatilles de recanvi.
- 1 par de xancles o calçat adequat per anar a la dutxa.
- 1 necesser amb pinta o raspall, gomes del cabell, raspall de dents, pasta de dents, gel, xampú i altres utensilis d’higiene personal que necessiti.
- 1 bossa buida per a guardar la roba bruta.
- 1 llanterna amb piles noves.
- 1 cantimplora.
- 1 impermeable.
- 1 gorra per a protegir-se del sol.
- 1 pot de crema de protecció solar adequada al seu tipus de pell.
- 1 sac de dormir petit.
- 1 nino, que associarà a un objecte comú i quotidià i li donarà seguretat.
Medicaments:
- Si el seu fill/a ha de prendre algun tipus de medicament, es necessari que se’l donin al tutor a la mà.
- Es necessari que la dosis estigui molt ben indicada a la capsa (nom del nen/a, quantitat, hora de la presa, durada del tractament i si s’ha de guardar a la nevera).
- També s’ha d’adjuntar una fotocòpia de la recepta mèdica i haver signat l’autorització per al seu subministrament.
Prohibit portar:
- Joies o objetes de valor que poden perdre’s.
- Menjar.
- Diners.
- Aparells electrònics: ràdios, videojocs, MP3, telèfons mòbils, tablets, etc.
- Llaminadures
Recomanacions:
- Recomanem que la roba sigui còmode i adequada per a poder realitzar activitats esportives. Eviti les faldes i, en general, roba elegant o de teixits delicats.
- A més d’etiquetar les peces de roba i els objectes personals amb el nom del nen/a, seria convenient classificar la roba que s’ha de posar cada dia en una bossa amb l’etiqueta corresponent (dimecres, dijous, divendres, recanvi).
- No cal que afegiu pes excessiu a les motxilles dels infants ficant tovalloles o llençols. La casa de colònies proporcionarà a cada nen i nena una tovallola petita per a rentar-se les mans i la cara, una tovallola gran per a la dutxa, un llençol de sota per a cada llit i una almohade amb la seva funda. Una empresa de neteja s’encarregarà de que el material proporcionat es trobi sempre en condicions òptimes, emprant productes de neteja suaus i hipoal·lergènics.
- És important i útil que els nens i les nenes coneguin què portaran a la maleta i sàpiguen com està organitzada. Saber on trobar el seu material i reconèixer el que és seu els facilita la vida quotidiana a les colònies. Per tant, és recomanable que el nen o la nena estigui present al moment de fer la motxilla.
- En cas de portar aparells electrònics o maquines fotogràfiques, els dirigents de l’activitat no es faran responsables.
- No es convenient que se’ls faciliti un telèfon mòbil. Si succeeix qualsevol cosa, els monitors es posaran en contacte amb vostè, no es preocupi.
Qui cuidarà dels infants i qui dirigirà les activitats?
Aquest serà l'equip educatiu que tindrà cura dels infants i dirigirà les activitats:
En què consisteix el projecte "El Petit Príncep"?
El conte
El narrador és un aviador que, a causa d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert del Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un be!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l'aviador comença a sentir curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seves expressions— es desentén de la seva avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i d'estima.
Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seva història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i elsvolcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.
Què aporta als infants anar-se de colònies?
Els nens i nenes treballaran el coneixement d’un mateix i de les relacions interpersonals entre alumne/a- alumne/a i educador/a- alumne/a, cosa que afavorirà el seu desenvolupament social. Aprendrà a conviure amb persones que no són de la seva família, fent que assoleixi progressivament una major autonomia.D'altra banda, gaudirà i s'exercitarà participant en diferents activitats lúdico-educatives en un entorn natural, on aprendrà a valorar, respectar i estimar la natura. I també exercitarà les seves potencialitats físiques.
Conèixerà el medi natural i els diferents animals de granja: vaques, porcs, conills, gallines, etc. Despertant així el seu sentiment d'afecte i cura cap als altres.
Per últim, treballarà els hàbits d’autonomia amb ajut dels monitors: la higiene, l’alimentació, el descans i el vestit. Un pas més cap a la seva autonomia.
Per últim, treballarà els hàbits d’autonomia amb ajut dels monitors: la higiene, l’alimentació, el descans i el vestit. Un pas més cap a la seva autonomia.
En quant a l'atenció a la diversitat...
La casa de colònies Can Montcau està exempta de barreres arquitectòniques, per tant, qualsevol infant pot accedir-hi i moure's de forma autònoma per els diferents espais. A més, té un programa adaptat a diferents tipus d'alumnat, oferint la possibilitat de participar en les activitats a tots els nens i nenes sense excepció.
D'altra banda, els menús que s'ofereixen a la casa de colònies s’adapten a les necessitats alimentàries que tingui cadascun dels nens i nenes. És el cas d'alumnes amb alèrgies o intoleràncies alimentàries o que hagin de seguir un tipus de dieta específic.
On ens anem de colònies?
Hem triat la casa de colònies Can Montcau, per diversos motius. En primer lloc, volíem anar-hi una casa de colònies immersa a la natura, per poder treballar amb els infants en un entorn natural. La casa compta amb un bosc i explanades pròpies i una granja on poder gaudir de l’aprenentatge d’animals. També buscàvem que tingués unes mides adients per acollir a la nostre classe en una sola habitació, que no tingués barreres arquitectòniques i que ens permetés tant activitats d’interior, com d’exterior.En segon lloc, la casa es troba a la població de la Roca del Vallés, a menys d’una hora de camí des de l’escola, el que és un temps de trajecte adequat per als infants. Està situada a 1 kilòmetre del CAP Doctor Vicenç Papaceit a la Roca del Vallès i a 21 kilòmetres de l’Hospital de Sant Celoni.
Instal·lacions:
La casa està situada a l'esquerra del riu Mogent. Entre la població i el riu hi ha un camp molt fèrtil , que produeix patates, mongetes, gra i farratges, La zona està envoltada de boscos de pins i alzines. Està dividida en quatre zones diferenciades:
Planeta B-612 (La casa)
- 2 habitacions amb capacitat per a 30 infants
- 1 habitació amb capacitat per a 28 infants
- 1 habitació amb capacitat per a 12 infants
- Menjador
- Cuina pròpia
- 3 sales d'activitats
- Calefacció central
- TV i vídeo (que no seran utilitzats pels infants)
- Piscina
- Pista polivalent
Planeta dels animals:
- Granja
Planeta de la natura:
- Hort
- Bosc propi
Planeta del desert:
- Esplanades
miércoles, 23 de marzo de 2016
Quan ens anem de colònies?
Hem triat aquestes dates per acomiadar el curs 2015/2016 amb una activitat fora de l’aula, on els nens puguin reforçar els seus vincles amb els seus companys i educadors/es i gaudir d’uns dies fora de l’aula.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)